LA LLAVOR DE LA LLIBERTAT
L'1 d'octubre va fer evident com d'imparable és la
voluntat de la ciutadania quan actua coordinadament en defensa d'un objectiu compartit. Volíem votar i
vàrem votar. L'Estat espanyol, amb tota la seva capacitat de coacció i violència policial, no va poder impedir que
més de 2.300.000 dones i homes votéssim en unes 6.000 urnes repartides en prop de 2.000 col·legis electorals
oberts arreu del país.
Del referèndum s'han escrit molts elogis, però d'entre tots ells sobresurt la capacitat de
la societat de desobeir pacíficament una prohibició injusta i injustificada. El Referèndum, com li vàrem recordar
als magistrats del Tribunal Suprem, va ser l'acte de desobediència civil més gran que Europa ha viscut mai; el
moment gandhià de Catalunya, descriu Ramin Jahanbegloo, director del Centre Mahatma Ghandi.
Davant la
desobediència civil massiva, l'Estat va optar per la violència i va rebutjar el diàleg i l'acord. Una violència
que des de la tardor del 2017 no ha fet més que créixer.
Violència van ser les porres de l'1-O i també la nostra
presó provisional; són les acusacions de rebel·lió i sedició que han portat la majoria dels membres del
Govern legítim i la presidenta del Parlament a la presó o l'exili, i per les quals ens demanen desenes d'anys de
condemna; és l'existència de centenars de persones encausades com a càstig a l'1-O; són els intents desesperats de
barrejar terrorisme i independentisme a les portes de la sentència del Tribunal Suprem, és la voluntat de construir
noves causes judicials amb detencions espectaculars i filtracions interessades i falses per bastir un relat
criminalitzador contra els detinguts i elmoviment sobiranista en general.
Des de la presó, compartim la indignació
per aquests fets, ho patim en primera persona i coneixem la creixent preocupació ciutadana pel joc brut que
l'Estat ens imposa. Us animem, però, a no resignar-vos, a seguir exigint el que considerem que és just i, sobretot,
a mantenir ben viva la flama de totes les nostres legítimes aspiracions nacionals i democràtiques. No ens resignem
ni renunciem a cap d'elles: seguim determinats a creure en el futur lluminós i possible que ens volen negar.
Us
encoratgem, com tantes vegades havíem fet abans de ser empresonats el 16 d'octubre del 2017, a tornar a sortir al
carrer quan sigueu convocats per les nostres entitats i, sobretot, a no deixar-vos endur per la ràbia del moment.
El present és dur i probablement les sentències i les pròximes decisions judicials i policials encara elfaran més
amarg. Però el futur només seguirà sent nostre si som capaços de seguir mantenint viva la llavor de la
noviolència.
Aprenguem les lliçons de l'1 i el 3 d'octubre per respondre els reptes vinents. Demostrem que
nosaltres combatem la injustícia i la violència de l'Estat només des de la noviolència. Només així esmicolarem el
seu fals relat i podrem, de nou,derrotar la seva violència, desemmascarar les seves mentides.
No tenim cap
problema a denunciar una i mil vegades la violència i a defensar que l'únic camí per on el sobiranisme ha de
seguir transitant és el de la noviolència. Però no acceptem lliçons dels qui emparen la violència des de l'Estat,
dels qui ens neguen a tots els independentistes el dret a la presumpció d'innocència i, encara menys, d'aquells que
sense escrúpols ni moral manipulen imatges i víctimes del terrorisme de fa quasi trenta anys per fer-se un espai
en la pugna electoral.
L'única violència que a Catalunya hem viscut des del 2017 és la que ha emparat i promogut
l'Estat. Cridar llibertat, manifestar-se en contra de decisions polítiques i judicials, exigir
l'autodeterminació, desobeir lleis injustes i prohibicions arbitràries, denunciar els muntatges policials,
defensar les urnes o votar en un referèndum no és violència. Que no ens confonguin.
L'1-O vàrem aprendre com de
poderosa és la pràctica de la noviolència. Gràcies a ella vàrem doblegar la decisió de tot un estat de
prohibir-nos votar i sobretot vàrem fer inútils tots els esforços dels poders de l'Estat i dels seus altaveus
mediàtics per vincular la defensa del dret a l'autodeterminació i el procés sobiranista a la violència.
La noviolència és la clau de volta que sosté la nostra causa, que no és altra que la causa de la llibertat i la
democràcia. No és passivitat, renúncia o inactivitat. No hi ha res que despulli més la violència de l'Estat que el
fet que la nostra sigui una actitud tant contundent, massiva i imaginativa com pacífica. La noviolència és la
llavor d'un procés que, si el seguim fent junts, sense renúncies ni por, donarà tard o d'hora el fruit desitjat de
la llibertat. Gràcies per ser-hi i no defallir.
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez - Presó de Lledoners, 1 d'octubre del 2019
715 dies a la presó
|
